Unitat de Maluc
Constituïda des de la creació del Departament de Patologia de l’Aparell Locomotor i Medicina de l’Esport.
Icatme / Unitats mèdiques / Maluc
La Unitat de Maluc més reconeguda del país
Constitueix una de les unitats més reconegudes a tot Espanya-Europa i Amèrica per les seves nombroses publicacions i, sobretot, per ser pionera en el desenvolupament de les tècniques medicoquirúrgiques més modernes en la patologia del maluc.
El seu objectiu principal és tractar el maluc abans que comenci a desgastar-se, retardar aquest desgast en la mesura que sigui científicament possible, proporcionant qualitat de vida a cada edat i “sense esperar a l’edat adulta”.
Rep durant tot l’any metges estrangers i nacionals per realitzar estades i aprendre les tècniques quirúrgiques més avançades. Com a centre mundial de referència, disposa de les certificacions ISO i Joint Commission com a centre docent i universitari (primer hospital de Catalunya acreditat).
La unitat en números
La sèrie més gran de casos de displàsia de maluc tractats amb Osteotomia Periacetabular (PAO o OPA) a Espanya.
Rep durant tot l’any metges estrangers i nacionals per a la realització de stages instruccionals i per aprendre les tècniques quirúrgiques més avançades, com a centre mundial de referència.
Organitza anualment el prestigiós “Curs de Cirurgia del Maluc en l’Adult Jove”.
Patologies

Coneguda també com a femoroacetabular impingement en llengües centroeuropees i anglosaxones, aquesta patologia descoberta per cirurgians ortopèdics suïssos i alemanys a finals del segle XX representa actualment la principal causa d’artrosi de maluc, és a dir, de desgast d’aquesta articulació. S’ha publicat en revistes científiques que ha estat la causa que va originar l’artrosi de maluc en pacients als quals se’ls va implantar una pròtesi total entre un 60% i un 70%.

En alguns casos, amb els anys, aquestes caps femorals no queden completament dins de l’acetàbul i no es sostenen adequadament, tendint a desplaçar-se. Aquesta situació provoca que el maluc es desgasti més ràpidament del que es considera normal per l’edat. Sovint es tracta de persones d’entre 20 i 30 anys que experimenten dolor amb qualsevol esforç físic. Si no es tracta a temps amb operacions correctores d’aquests ossos, es desenvoluparà un desgast de l’articulació conegut com a artrosi.

L’artrosi és un desgast de la porció encarregada de proporcionar un correcte lliscament i amortiment entre el cap del fèmur i la cúpula de l’os coxal que l’acull, és a dir, l’acetàbul.
L’artrosi de maluc és una patologia que afecta un gran nombre de persones a tot el món. La seva incidència en la població varia enormement segons la raça. És molt més freqüent en la raça blanca en comparació amb l’asiàtica, oscil·lant en el nostre món occidental segons els països entre el 3% i el 6% de la població.

En els homes, generalment majors de 65 anys, i en les dones majors de 55 anys, l’os a nivell del cap i del coll femoral presenta una resistència menor que en individus més joves. Per aquest motiu, en aquests casos recomanem la implantació d’una pròtesi total de maluc en lloc d’una pròtesi de superfície.
El nostre servei va ser pioner en la implantació de pròtesis totals de maluc amb colls modulars i caps de gran diàmetre, cosa que permet ajustar la longitud del membre i fer una selecció individualitzada de cada coll femoral, com si es tractés d’una pròtesi a mida.

Es tracta d’una patologia típica de les edats compreses entre els 40 i 50 anys, en la qual es produeix un dolor sobtat i intens al maluc que, fins i tot, no desapareix amb el repòs i pot arribar a despertar durant la nit. Aquest dolor és la manifestació que al cap del fèmur no li arriba suficient sang.
En els primers estadis, es poden realitzar operacions poc agressives, com el forage o descompressió. En els casos més avançats, cal recórrer a tècniques artroprotèsiques.

Tot i que la supervivència de la pròtesi total de maluc és molt alta, sempre es pot recanviar un implant que presenti afluixament. El pacient portador de pròtesi experimenta dolor en caminar, fet que li limita el perímetre de marxa. Fins i tot pot presentar dolor en seure, aixecar-se d’una cadira i iniciar la marxa.

Les tendinitis dels abductors, les inguinocruralgies i les osteopaties del pubis són una de les causes més freqüents de dolor inguinal en esportistes, tot i que no són les més comunes com es creia anteriorment. El seu diagnòstic diferencial és el xoc femoroacetabular, actualment reconegut com la causa més freqüent de dolor de maluc i inguinal en esportistes (Philippon et al. AJSM, 2007). A més, molts casos de xoc femoroacetabular cursen amb retracció i escurçament dels tendons abductors.
El equipo
La mejor unidad de cadera esta formada por los mejores profesionales sanitarios de su área.
Quadre Mèdic