Constituïda des de la creació del Departament de Patologia de l’Aparell Locomotor i Medicina de l’Esport.

Què és la displàsia de maluc?

Tots hem conegut algun cas d’un nadó en què el pediatre explica a la família que els malucs “se surten de lloc” i que cal aplicar diversos bolquers o fins i tot un arnès perquè les cames es mantinguin obertes i, així, els caps del fèmur es quedin dins de l’acetàbul durant els primers mesos.

En alguns casos, amb els anys aquests caps no queden completament dins de l’acetàbul i no s’aguanten bé, tendint a desplaçar-se. Aquesta situació fa que el maluc es desgasti més ràpidament del que és considerat normal amb l’edat. Sovint són persones d’entre 20 i 30 anys amb dolor durant tots els esforços físics. Si no es tracten a temps amb operacions correctores d’aquests ossos, desenvoluparan un desgast de l’articulació que coneixem com artrosi.

Una deformitat molt típica és la que es produeix a causa d’una alteració del creixement del maluc perquè la circulació d’aquests ossos falla durant el creixement. Es tracta de la Malaltia de Legg-Perthes-Calvé. Al final ens trobem amb una situació molt semblant a la de la displàsia i que haurem d’afrontar amb la màxima celeritat. En tots dos casos, com més aviat corregim aquests ossos, millors seran els resultats a llarg termini.

Tractament de la displàsia de maluc

En tots els casos, el tractament consisteix a normalitzar la situació proporcionant cobertura al cap femoral. En els nens hi ha diverses tècniques quirúrgiques per reposicionar-lo. En l’adult jove, segons cada tipus de displàsia, es pot optar per augmentar la cobertura (osteotomia de Chiari) o canviar l’orientació de l’acetàbul (osteotomia tridimensional periacetabular de Ganz). El nostre centre és referent en aquesta patologia. El nostre mestre, el Prof. Vilarrubias, va ser als anys setanta l’introductor a Espanya de l’Osteotomia del Prof. Chiari de Viena, i el Dr. Manuel Ribas el primer a realitzar a Barcelona l’Osteotomia de Ganz, que actualment es duu a terme per abordatge mínimament invasiu.

El Dr. Manuel Ribas és el cirurgià amb més experiència a Espanya en l’Osteotomia periacetabular de Ganz, amb més de 100 casos realitzats, fet que li ha permès dur-la a terme per via mínimament invasiva. Aquesta tècnica suposa un sagnat intraoperatori tres vegades inferior al de la via convencional descrita pel mateix Prof. Reinhold Ganz i una recuperació postoperatòria més ràpida. Diversos esportistes afectats per una displàsia moderada s’han beneficiat d’aquesta variant tècnica. Avui dia està demostrat que l’osteotomia periacetabular de Ganz, que manté el contacte del cartílag natural entre l’acetàbul i el fèmur, redueix de manera molt significativa l’evolució cap a l’artrosi en aquests pacients i, en conseqüència, la necessitat d’implantar-los en el futur a mitjà termini una pròtesi de maluc.

En alguns casos, és necessari corregir el fèmur per normalitzar la situació del maluc. Una de les tècniques que més èxits ens ha proporcionat és l’osteotomia de reconversió del coll femoral de Vilarrubias.