Unitat de Genoll

Habitualment, els pacients expliquen l’aparició de dolor al genoll després d’haver realitzat un moviment amb més o menys energia. En els dies successius, aquest dolor pot anar acompanyat d’altres símptomes com els següents:

• Versament i inflamació.
• Dificultat per flexionar el genoll.
• Dificultat per caminar i coixesa.
• Bloquejos i/o dificultat per a l’extensió completa del genoll.
  
  

Durant l’artroscòpia, i abans de procedir al tractament meniscal específic, es fa una revisió sistemàtica de tota l’articulació. Posteriorment, segons cada cas, es realitza alguna de les intervencions següents:

• Extirpació parcial del menisc (meniscectomia).
• Sutura meniscal.
• Substitució meniscal.
• Trasplantament meniscal.

Les lesions del lligament creuat anterior solen estar relacionades amb la pràctica esportiva, especialment en aquells esports que requereixen pivotatges, com el futbol, el bàsquet, l’esquí, el rugbi, etc.

En pacients que manifesten símptomes d’inestabilitat articular en les activitats de la vida diària i/o en la pràctica esportiva, el tractament indicat és quirúrgic, amb l’objectiu de reconstruir el lligament creuat.

En el síndrome femoropatel·lar, el dolor apareix per un augment de la pressió entre la ròtula i la tròclea del fèmur, cosa que genera irritació i, a llarg termini, desgast del cartílag articular. El dolor es desencadena en accions com pujar i baixar escales, mantenir-se molt de temps en posició de cames flexionades o incorporar-se després d’estar assegut.

En la majoria dels casos, el dolor millora amb un programa adequat de fisioteràpia. No obstant això, en alguns casos, si el dolor persisteix i hi ha desalineació en l’extremitat, el tractament quirúrgic es dirigeix a corregir els paràmetres anatòmics alterats.

L’artrosi és la causa més freqüent d’incapacitat i dolor crònic al genoll. El cartílag articular, que permet una correcta mobilitat entre els ossos del genoll, comença a aprimar-se i desgastar-se. Això provoca un augment de la fricció entre els ossos, generant dolor i rigidesa articular. Generalment, es manifesta a partir dels 50 o 60 anys.

Amb la implantació d’una pròtesi s’alleuja el dolor del pacient, permetent que pugui tornar a realitzar les activitats de la seva vida diària. El percentatge d’èxit és molt elevat: més del 90% de les persones experimenten una gran reducció del dolor i una millora significativa en la seva capacitat per dur a terme activitats diàries.

A causa de la manca de vasos sanguinis al teixit cartilaginós, quan aquest es lesiona, la seva capacitat d’auto-reparació o regeneració és pràcticament nul·la. L’objectiu del tractament quirúrgic d’aquestes lesions és aconseguir un teixit de reparació o substitució amb característiques histològiques el més similars possible al teixit natiu o, en casos de lesions molt greus, la restitució massiva del teixit danyat amb un al·loempelt.

Existeixen diverses opcions terapèutiques per a aquest tipus de lesions:

• Tècniques avançades d’estimulació medul·lar.
• Trasplantaments osteocondrals (mosaicoplàstia).
• Osteosíntesi directa.
• Cultius de condrocits i cèl·lules mesenquimals.

L’osteotomia és una intervenció dissenyada per realinear una extremitat desviada o deformada. Consisteix a fer un tall parcial a l’os, ja sigui al fèmur (habitualment en casos de genu valgum) o a la tíbia (en casos de genu varum), amb l’addició o sostracció, segons el cas, d’una “falca” d’os per aconseguir la correcció de la deformitat segons la planificació preoperatòria.

Un cop realitzada la correcció, l’osteotomia es fixa amb material d’osteosíntesi, cosa que permet mobilitzar l’articulació immediatament i, en alguns casos, fins i tot carregar precoçment.

Les lesions multilligamentoses es refereixen a aquells casos en què es produeixen danys en més d’un lligament del genoll. Generalment, aquests casos són conseqüència de traumatismes d’alta energia, com per exemple en un accident de trànsit.

Un cop presa la decisió, cal planificar la intervenció quirúrgica. És freqüent que, en reconstruir diversos lligaments del genoll, sigui necessària la utilització d’al·loempelts, és a dir, tendons procedents d’un banc de teixits.

La fàscia lata o cintilla iliotibial és la porció tendinosa del múscul tensor de la fàscia lata. Aquesta té la seva inserció proximal a la cresta ilíaca de la pelvis, presenta un trajecte descendent per la cara lateral de la cuixa on es transforma en la fàscia lata, la qual s’insereix distalment a la tíbia.

Diversos factors contribueixen a l’aparició d’aquest síndrome, també conegut com a síndrome del corredor. Afecta principalment corredors i ciclistes, ja que realitzen un esforç prolongat, en un mateix rang de flexió del genoll, de manera repetitiva.

El tractament inicial consisteix a indicar al pacient que redueixi la càrrega d’exercici. Posteriorment, si és necessari, es pot recórrer a infiltracions corticoanestèsiques locals i, finalment, a la cirurgia. En aquesta última opció, s’accedeix a la fàscia lata mitjançant un abordatge lateral del genoll i es realitza una tenotomia parcial i una resecció de la bossa inflamada.

Són pròtesis de desenvolupament més recent que permeten la substitució d’una o dues parts del genoll sense necessitat de reemplaçar totalment l’articulació. No tots els casos d’artrosi requereixen la implantació d’aquestes pròtesis. En comparació amb una pròtesi total de genoll, la tècnica quirúrgica per a la implantació d’aquestes pròtesis és menys invasiva, fet que permet al pacient una recuperació més ràpida.

En alguns casos, els pacients sotmesos a una meniscectomia poden desenvolupar amb el temps un síndrome dolorós al genoll, associat a vessament i disminució del rang articular, conegut com a síndrome post-meniscectomia. En aquests casos, pacients joves i actius poden beneficiar-se d’un trasplantament de menisc.

El trasplantament meniscal és una tècnica quirúrgica complexa i realitzada en pocs centres a tot Espanya. L’Equip de Genoll d’ICATME, liderat pel Professor Monllau, va ser pioner a Espanya i Europa en el desenvolupament d’aquesta tècnica i, actualment, rep derivacions de pacients amb síndrome post-meniscectomia des de tota Europa.

El cartílag és un teixit de difícil reconstrucció i reparació. Per això, en els darrers anys, s’han desenvolupat tècniques de trasplantament de cartílag fresc procedent de donants difunts. Aquesta tècnica, que és complexa, només es pot realitzar en casos molt seleccionats de lesions de cartílag al genoll.

L’Equip de Genoll d’ICATME va ser el primer a realitzar aquesta tècnica de trasplantament a la Sanitat Privada a Espanya.

La reconstrucció del lligament creuat anterior en pacients pediàtrics es diferencia de la mateixa reconstrucció en pacients que ja han finalitzat el desenvolupament ossi. En els darrers 10 anys, la literatura científica ha demostrat que és important reconstruir el lligament creuat en nens i no esperar que finalitzin el creixement, com es creia anteriorment.

Les tècniques quirúrgiques emprades en aquests pacients són diferents de les utilitzades en adults i, tècnicament, són particularment complexes. Per aquest motiu, només s’haurien de realitzar en centres d’alta especialització en cirurgia artroscòpica.

La Unitat de Genoll d’ICATME realitza cirurgia lligamentosa complexa en edat pediàtrica i ha participat, com a primer centre d’Espanya, en el projecte de la Societat Europea de Cirurgia de Genoll (ESSKA) sobre la reconstrucció del lligament creuat anterior en pacients pediàtrics (PAMI) des del seu inici el 2018.

A més, va ser el primer centre a Europa a utilitzar els tendons d’un dels dos progenitors per reconstruir el lligament creuat anterior d’un pacient pediàtric, tècnica en la qual és líder a Espanya i Europa.