Unitat de Maluc
Què és el xoc fèmoroacetabular?
Coneguda també com a femoroacetabular impingement en llengües centroeuropees i anglosaxones, aquesta patologia descoberta per cirurgians ortopèdics suïssos i alemanys a finals del segle XX representa actualment la principal causa d’artrosi de maluc, és a dir, de desgast d’aquesta articulació. S’ha publicat en revistes científiques que ha estat la causa que va originar l’artrosi de maluc en pacients als quals se’ls va implantar una pròtesi total entre un 60% i un 70%.
Aquesta patologia es caracteritza perquè en els moviments de flexió-rotació interna (cap a dins) es produeix una impactació entre la part més inferior del cap del fèmur contra la pròpia cúpula de l’acetàbul. Això provoca un dolor característic que el pacient senyala al voltant del maluc, especialment més dirigit cap a l’engegament. Es distingeixen dos mecanismes diferents, que de vegades poden aparèixer per separat o tots dos a la vegada:
- Efecte pinça (pincer effect)
On la interfície capçal-coll femoral xoca contra la paret anterosuperior de l’acetàbul i a la vegada fricciona en «contragolpe» sobre la seva paret posteroinferior. L’acetàbul presenta una sobrecobertura o fins i tot està retrovertit (figures A i B).
- Efecte cam (cam effect)
Existeix una anisfericitat de la interfície capçal-coll femoral en forma de gibositat que, en la flexió, pressiona i abrasiona la paret anterosuperior de l’acetàbul (figures C i D).
El xoc fèmoroacetabular és la causa de dolor al maluc més freqüent en l’esportista segons una publicació recent del Dr. Marc Philippon en el American Journal of Sports Medicine, tot i que no és necessàriament una patologia exclusiva d’esportistes, per exemple després de llargues sedestacions conduint vehicles, assegut a un despatx,… Un estudi realitzat pel Dr. Michael Leunig en la població suïssa demostra que un 15% de la població té deformitats al maluc amb predisposició a patir xoc fèmoroacetabular. Que ho pateixin o no dependrà de molts factors, però el que avui sabem és que:
- Cal tractar els pacients amb símptomes el més aviat possible, ja que no hi ha remissió espontània sense la seva correcció.
- No s’han de tractar les deformitats per prevenció en absència de símptomes.
Algunes formes de maluc tenen més tendència a patir un xoc fèmoroacetabular: per exemple, un cap femoral gibós on, en flexionar, la part alta de la giba xoca amb l’acetàbul i no deixa progressar el fèmur cap a dins de l’articulació. Això fricciona el cartílag i, amb el temps, el deteriora. El pacient nota des de l’adolescència o joventut que li costa flexionar i girar la cama cap a dins. A alguns, caminar molt, sobretot pujant costes, entrar i sortir dels cotxes, practicar esports com el golf, la carrera, el patinatge, el xut,… tant si és la cama pivotant com la que es desplaça, produeixen una «fatiga», sensació de «maluc carregat» i fins i tot dolor.
Tractament del xoc fèmoroacetabular
Existeixen tècniques quirúrgiques denominades comunament «Osteocondroplasties o Osteoplasties» que consisteixen a retornar la forma del maluc, per exemple, eliminant la «giba» i la «sobrecobertura de l’acetàbul», i restauren la mobilitat completa eliminant el xoc fèmoroacetabular. Concretament, una de les tècniques quirúrgiques més acceptades al món és la desenvolupada per la nostra unitat i coneguda com l’Osteoplàstia per abordatge Mini-invasiu de Ribas, de 6 a 8 cms, que és una variant menys agressiva de l’Osteoplàstia de Ganz (entre 20 i 30 cms). Aquesta tècnica, que combina la cirurgia mini-invasiva i l’ús de l’artroscòpia i els seus instruments, permet una gran exactitud en el remodelatge del maluc, així com una recuperació molt més precoç a l’activitat física en comparació amb la tècnica d’osteoplàstia de Ganz, que obliga a realitzar una osteotomia de trocànter major i luxar el maluc, mentre que en la tècnica de Ribas aquests gestos quirúrgics no són necessaris.
Avui dia ja es compta amb 15 anys d’experiència en aquesta tècnica quirúrgica, amb més de 700 pacients intervinguts. El seu reconeixement i eficàcia per tractar el xoc fèmoroacetabular ha travessat fronteres i oceans, i ja són molts els cirurgians que la realitzen.
Una tercera variant del tractament, cada vegada més popularitzada, és l’osteoplàstia per via purament artroscòpica, és a dir, a través de la visualització per un sistema de fibra òptica i dos a tres portals artroscòpics, cada un de 10 a 14 mms. La seva recuperació és molt similar a la de l’osteoplàstia de Ribas. La nostra Unitat d’Artroscòpia compta amb figures reconegudes nacional i internacionalment, com el Dr. Carlomagno Cárdenas-Nylander, com a especialistes en artroscòpia de maluc, la qual cosa fa que aquest equip mèdic sigui un dels més experimentats a Europa en aquesta variant de tractament.
