Unitat de Medicina Esportiva
Des d’equips d’alta competició fins a esportistes amateurs, amb diferents graus de dedicació, i persones sedentàries.
La millor unitat de Medicina de l’Esport
La unitat de medicina de l’esport està integrada a ICATME.
Quins serveis oferim?
- Certificats mèdics esportius d’aptitud (futbol, bàsquet, submarinisme, etc.).
- Ecografies musculoesquelètiques.
- Rendiment, suplementació i prevenció de lesions.
- Estudis de susceptibilitat lesional de l’esportista.
Certificat mèdic esportiu d’aptitud
Com a centre homologat de la Generalitat de Catalunya, fem els certificats d’aptitud bàsics per a l’activitat esportiva federada.
Aquest certificat consta de:
- Visita mèdica, amb especial atenció a la valoració cardiopulmonar i de l’aparell locomotor.
- Electrocardiograma en repòs.
- Espirometria.
Patologies
A través dels índexs que relacionen pes i alçada (IMC) es fa una primera aproximació al sobrepès i al risc cardiovascular.
Mitjançant l’estudi dels plecs de greix subcutani i dels perímetres musculars determinem el percentatge de greix i el component muscular.
Unitat especialitzada en una tècnica no invasiva i innòcua, basada en la transmissió d’ultrasons, per estudiar lesions dels teixits tous. Permet un diagnòstic ràpid, sense efectes secundaris, econòmic i dinàmic.
A més d’ajudar en el diagnòstic, aquesta unitat fa tractaments intervencionistes guiats per ecografia amb viscosuplementadors, PRP o hipervolum.
Diagnòstic
Les patologies que més es beneficien d’aquesta tècnica són principalment:
Espatlla dolorosa
- Manegot dels rotadors, principalment el supraespinós, tant patologia inflamatòria (tendinitis) com ruptures.
- Síndrome subacromial.
- Afectacions inflamatòries o traumàtiques del tendó del bíceps.
- Estudi dinàmic de la mobilitat.
- Artropatia acromioclavicular.
Colze
- Epicondilitis (colze de tennista) i arcada de Frohse.
- Epitrocleïtis.
- Lesions de la inserció distal del bíceps.
- Bursitis olecraniana.
Mà
- Quists sinovials al canell i als dits.
- Patologia inflamatòria o traumàtica dels tendons flexors i extensors dels dits (malaltia de De Quervain, dit de ressort…).
- Síndrome del túnel carpià (nervi medià).
- Contractura de Dupuytren.
- Patologia lligamentosa.
- Articulació escafolunar.
- Lligament triangular del carp.
- Lligaments col·laterals metacarpofalàngics dels dits després de lesions traumàtiques.
Maluc
- Estudi de l’articulació coxofemoral per descartar alteracions degeneratives i vessaments intraarticulars.
- Bursitis de l’iliopsoes.
- Trocanteritis.
- Entesitis de les insercions a la cresta ilíaca.
Genoll
- Vessaments intraarticulars.
- Lesions del tendó del quàdriceps.
- Lesions del tendó rotulià.
- Bursitis prerotuliana.
- Estudi dels lligaments col·laterals.
- Estudi de les interlínies per valorar la degeneració artròsica i les lesions meniscals.
Turmell
- Lesions agudes i cròniques del tendó d’Aquil·les.
- Afectació inflamatòria dels tendons anteriors (tibial anterior, extensor comú i extensor propi del primer dit) i laterals (peroneals, tibial posterior o flexors).
- Afectació dels lligaments col·laterals després d’esquinços aguts o crònics.
Peu
- Fàscia plantar.
- Tendons flexors i extensors dels dits.
Múscul
Ruptures musculars en general. Les més freqüents són:
- Bessó intern, coneguda com a síndrome de la pedrada, al terç mitjà de la cama.
- Recte anterior, al terç mitjà de la cara anterior de la cuixa.
- Isquiotibials, a la part posterior de la cuixa.
Tumoracions
Principalment als dits, cal estudiar tumoracions que requereixen un diagnòstic diferencial. Les més freqüents són els quists sinovials, els lipomes i els tumors de cèl·lules gegants.
Cossos estranys
Després d’un traumatisme, sovint cal descartar la persistència d’un cos estrany, com ara vidre o una estella de fusta.
Les persones que fan esport han d’optimitzar l’activitat i potenciar la recuperació, evitar lesions i preservar la salut.
Per això cal fer perfils analítics que permetin detectar excessos i dèficits i determinar quina suplementació individualitzada és l’òptima.
Moltes condicions físiques, dèficits vitamínics i alimentaris i predisposicions a lesions estan determinats genèticament.
Aquesta àrea ofereix perfils i marcadors genètics, juntament amb perfils analítics, per individualitzar la suplementació, l’alimentació i els límits d’esforç físic, amb l’objectiu de preservar la salut, augmentar el rendiment i prevenir lesions.
La medicina regenerativa mitjançant infiltracions de PRP (factors de creixement) i cèl·lules mare procedents del teixit adipós o de la medul·la òssia ha sorgit com a tractament de patologies musculotendinoses i lesions degeneratives articulars.
Les teràpies biològiques ofereixen una via de tractament per a lesions musculotendinoses, cartilaginoses, meniscals i articulars.
L’ecògraf permet arribar amb més precisió al punt on es vol fer la infiltració.
La substància infiltrada pot ser anestèsic, corticoide, viscosuplementadors, factors de creixement (PRP) o hipervolum.
Principalment es fan infiltracions a:
- Espatlla: espai subacromial, articulació acromioclavicular i intraarticulars.
- Colze: bursa olecraniana, epicòndil, epitròclea i intraarticulars.
- Mà: tendinopaties i infiltracions intraarticulars al carp, dits de ressort o rizartrosi.
- Maluc: intraarticulars, tendó del psoes, regió peritrocantèrica, múscul piramidal i cresta ilíaca (inserció del tensor de la fàscia).
- Genoll: intraarticulars.
- Peu: intraarticulars a les articulacions tibioastragalina, subastragalina i metatarsofalàngica del primer dit, peritendinoses i a la fàscia plantar.
Hipervolum
Sota control ecogràfic s’infiltren uns 40 cc d’una barreja d’anestèsic, corticoide i sèrum fisiològic. Després cal complementar el tractament amb fisioteràpia, principalment excèntrica en les tendinopaties.
S’aplica principalment en:
- Síndromes subacromials d’espatlla.
- Capsulitis d’espatlla.
- Tendinopatia aquíl·lia, en què no s’aplica corticoide.
- Tendinopatia rotuliana.
L’equip
La unitat de medicina esportiva està formada per professionals sanitaris especialitzats en aquesta àrea.
