Unitat de Peu y Turmell
Especialistes en l’estudi, el diagnòstic i l’aplicació de tècniques quirúrgiques per a la cirurgia del peu.
ORTOPÈDIA INFANTIL
Durant la infància es poden produir lesions o aparèixer deformitats o patologies en l’aparell locomotor que, sens dubte, influiran en el correcte desenvolupament esquelètic del pacient. Aquesta situació és motiu de preocupació per al menor i per a les seves famílies, però també ho ha de ser per al traumatòleg que tracti el pacient.
Els nens juguen, salten i corren contínuament, un símptoma de bona salut, i és a causa d’aquest alt grau de moviment que es produiran les lesions que més habitualment tractem, com són els esquinços i les fractures de turmell.
Aquestes lesions poden ser incapacitants per al seu desenvolupament, tant físic com social, i per això és de gran importància comptar amb traumatòlegs pediàtrics experts per aconseguir un diagnòstic ràpid i meticulós, així com una planificació precisa del tractament.
En la imatge de la dreta observem una radiografia de fractura de turmell en un pacient pediàtric.
A ICATPIE comptem amb una unitat multidisciplinària d’ortopèdia pediàtrica o infantil, que utilitza tècniques innovadores amb un únic objectiu: millorar la funció de l’articulació perquè el nen pugui realitzar totes les activitats que desitgi.
A banda de les lesions traumàtiques (fractures i esquinços), la unitat d’ortopèdia pediàtrica o infantil diagnostica i tracta deformitats congènites i patologies de l’aparell locomotor pròpies de la infància, sent les més freqüents:
És una patologia freqüent en el nen petit i consisteix en una desviació d’un o més dits del peu o peus. En molts casos es corregeix espontàniament, tot i que en alguns pacients pot requerir-se l’ús d’ortesis o fins i tot cirurgia.
És una de les anomalies més freqüents dels dits i consisteix en la duplicació d’algun dit, principalment el gros o el petit. El tractament és quirúrgic.
Es tracta de la fusió parcial o completa de dos o més dits. En la majoria dels casos no requereix tractament perquè no comporta cap limitació de mobilitat.
La meitat anterior del peu està desviada cap a dins. És una patologia que es diagnostica en néixer i que es resol espontàniament en la majoria dels casos. És important la valoració per part d’un ortopedista infantil per detectar aquells casos que requeriran tractament amb ortesis correctora.
També anomenat peu zambo. És una posició anòmala del peu que es produeix des del naixement. Són nadons que neixen amb el peu o peus girats cap a dins i cap avall. Requereix un tractament amb guixos correctors, seguits d’una tenotomia del tendó d’Aquil·les i posteriorment el manteniment de la correcció obtinguda amb ortesis nocturnes. Tots aquests procediments terapèutics s’engloben en el que s’anomena mètode de Ponseti.
És aquell peu que presenta un arc plantar aplanat, és a dir, el pont del peu està disminuït. El pacient pot tenir una limitació de la mobilitat i, en alguns casos, presentar dolor.
Es tracta d’un peu amb un excés d’arc plantar o pont. Pot comportar dolor i l’aparició de durícies plantars.
El peu recolza sobre la part interna del taló, i el turmell s’inclina cap a dins.
El taló i els dits recolzen per la part externa del peu.
El pacient només recolza les puntes dels dits i no arriba a posar el taló al terra.
Imatge radiològica d’un pacient amb peu pla i equí secundari a una malaltia neurològica.
Es defineix com una alteració de l’articulació del maluc que provoca un mal funcionament d’aquesta. Aquesta patologia sol presentar-se des del naixement, tot i que hi ha pacients que es diagnostiquen al llarg de la infància. La majoria dels casos són lleus i es resolen espontàniament o mitjançant una ortesi. No obstant això, també es poden trobar casos amb una luxació congènita del maluc que requereixen cirurgia.
Imatges radiològiques d’una luxació del maluc esquerre en un nadó.
La malaltia de Perthes (Legg-Calvé-Perthes) és una patologia del maluc que afecta nens i nenes entre els 2 i els 12 anys, amb un pic d’incidència entre els 4 i 8 anys. Consisteix en una necrosi de major o menor extensió de la cap femoral. La malaltia evoluciona des de la necrosi fins a la regeneració completa de la cap femoral, un procés que pot durar diversos anys durant la maduració del menor. El pacient sol presentar dolor i limitació de la mobilitat del maluc afectat.
El tractament pot incloure des de la restricció esportiva i la fisioteràpia fins a la cirurgia. La decisió del tractament ha de ser individualitzada segons l’edat del pacient i l’extensió de l’afectació. Per tant, és crucial que el nen sigui valorat per un especialista en ortopèdia infantil per determinar el tractament més adequat.
Imatges radiològiques de diferents casos de malaltia de Perthes. S’observa una cap femoral més petita o amb un contorn irregular.
És una patologia pròpia dels preadolescents (al voltant dels 12 anys en les nenes i dels 13 anys en els nens) que consisteix en el desplaçament de la cap femoral sobre el coll del fèmur. És com si es produís una fractura de la cap femoral sense cap traumatisme previ.
El pacient sol acudir a urgències amb dolor, més o menys intens, al maluc i una limitació de la mobilitat. Aquesta patologia requereix un tractament quirúrgic urgent per fixar la cap del fèmur a la resta de l’os i evitar l’empitjorament del desplaçament.
Radiografia postoperatòria un cop s’ha fixat la cap femoral a la resta del fèmur mitjançant un cargol.
