Unitat de Peu y Turmell
Especialistes en l’estudi, el diagnòstic i l’aplicació de tècniques quirúrgiques per a la cirurgia del peu.
Tendinopaties
Les tendinopaties es produeixen quan un tendó pateix una sobrecàrrega, a partir de la qual es desencadena un procés inflamatori del qual no és capaç de recuperar-se. Hi intervenen dos tipus de factors: mecànics (sobrecàrrega) i biològics (absència de reparació).
Tendinopatia és el terme que s’utilitza per definir tant la tendinitis com la tendinosi. Mentre que la tendinitis implica inflamació del tendó, la tendinosi descriu un tendó dolorós i degenerat a causa d’una sèrie de problemes en el mateix teixit del tendó.
Solen presentar-se més en persones que realitzen tasques repetitives, ja sigui a la feina o durant la seva activitat esportiva.
Entre les possibles causes de tendinopatia al peu i al turmell es troben els microtraumatismes repetitius, la sobrecàrrega física, un desequilibri muscular o una trepitjada inadequada.
Les tendinopaties més comunes són l’afectació del tendó d’Aquil·les i el compromís de la fàscia plantar.
Aquesta tendinopatia pot afectar la zona d’inserció del tendó al taló (calcani), coneguda com a tendinopatia insercional, o al segment immediatament superior, coneguda com a tendinopatia no insercional.
És freqüent en corredors quan augmenten la intensitat o la durada dels seus entrenaments o bé en pacients que només practiquen esport de manera ocasional, habitualment durant el cap de setmana.
Imatges de ressonància magnètica d’un pacient afectat de patologia insercional del tendó d’Aquil·les.
A la fotografia de l’esquerra es pot observar l’alteració del tendó just a la seva inserció al calcani. El tendó no es veu homogeni; presenta àrees negres (tendó sa) barrejades amb àrees blanquinoses (tendó lesionat).
A la fotografia de la dreta s’observa líquid (és a dir, inflamació) entre el tendó d’Aquil·les i el calcani.
Imatges de ressonància magnètica d’un pacient afectat de patologia no insercional del tendó d’Aquil·les.
A la fotografia de l’esquerra es pot observar el tendó d’Aquil·les clarament engruixit.
A la fotografia de la dreta es veu la diferència de mida entre el tendó sa (esquerre) i el tendó afectat per tendinopatia del costat dret.
Procés inflamatori del teixit fibrós situat a la regió plantar del peu, anomenat fascia plantar, que connecta el taló (os calcani) amb els dits del peu a l’altura del cap dels metatarsians.
El dolor se sol localitzar més habitualment al taló, tot i que pot afectar tota la planta del peu. És freqüent en pacients que sotmeten aquesta estructura a una sobrecàrrega mecànica, ja sigui per l’ús d’un calçat inadequat, per sobrepès o en corredors.
Cal recordar que l’espoló calcani, comunament conegut, és un fenomen secundari a la fascitis crònica i no la causa del dolor.
Foto esquerra. Imatge radiològica d’un esperó calcani, traducció de la presència d’una fascitis plantar de llarga evolució.
Foto dreta. Imatge de ressonància magnètica del mateix pacient. S’hi observa l’esperó, així com una irregularitat en la inserció de la fàscia plantar al calcani, associada a inflamació (zones blanquinoses).
Quins símptomes produeixen les tendinopaties?
Els símptomes de les tendinopaties poden aparèixer tant de forma gradual com sobtada.
Els símptomes més comuns són:
Tendinopatia del tendó d’Aquil·les:
- Dolor més intens després de l’activitat física, que millora amb el repòs.
- Engruiximent del tendó.
Fascitis plantar:
- Dolor localitzat a la zona del taló.
- Dolor més accentuat durant els primers passos en aixecar-se del llit.
- Empitjorament a última hora del dia.
Com es diagnostica?
El diagnòstic és molt important en aquest tipus de patologies, ja que un tractament precoç facilita la recuperació ràpida del tendó.
A ICATPIE donem molta importància a identificar l’estadi en què es troba la patologia i el mecanisme de producció per tal de tractar el problema de la manera més adequada.
Ressaltem la importància de conèixer l’origen de la tendinopatia per localitzar els factors de risc i prevenir que torni a ocórrer en el futur.
Per això, el nostre primer pas és dur a terme una història clínica detallada i realitzar un examen físic complet.
A continuació, sol·licitarem les proves complementàries necessàries, com ara radiografies del peu i del turmell en bipedestació, ecografia o ressonància magnètica, amb l’objectiu d’arribar a un diagnòstic més precís.
Un cop identificat el tipus de tendinopatia, el nostre equip de professionals d’icatpie aconsellarà el millor tractament possible per a cada pacient.
Quin tractament s’aconsella?
Amb aquest tipus de patologies, la primera línia de tractament consisteix sempre a intentar maniobres conservadores, que inclouen l’ús d’ortesis (plantilles, turmelleres) i un programa adequat de rehabilitació.
En alguns casos, si la gravetat del quadre ho requereix, aquest tractament es pot complementar amb infiltracions, utilitzant en alguns pacients la teràpia biològica de Plasma Ric en Plaquetes (PRP).
La utilitat d’aquesta teràpia és millorar la inflamació, alleujar el dolor i accelerar la recuperació de la lesió tendinosa.
En el cas de tendinopaties cròniques o en esportistes d’elit, si el tractament conservador no dona resultats, es considerarà el tractament quirúrgic.
En què consisteix la cirurgia de tendinopaties del peu i turmell?
A icatpie, la tècnica quirúrgica que emprarem per tractar les tendinopaties del peu i del turmell variarà en funció de la patologia:
Fàscia plantar:
- Alliberament percutani sota control radiogràfic: amb una mínima incisió i sota control radioscòpic, realitzem una secció de la fàscia plantar.
- Alliberament proximal del gémel medial: per a pacients que presenten una retracció o acurtament dels gémels.
- Alliberament endoscòpic mínimament invasiu: sota control endoscòpic, es realitza una secció de la part de la fàscia plantar desitjada.
Tendó d’Aquil·les:
- Cirurgia oberta del tendó d’Aquil·les.
- Tenoscòpia del tendó d’Aquil·les.
