Unitat de Maluc
Constituïda des de la creació del Departament de Patologia de l’Aparell Locomotor i Medicina de l’Esport.
Què és l’artrosi de maluc?
L’artrosi de maluc és una patologia que afecta un gran nombre de persones arreu del món. La seva incidència varia enormement segons la raça, sent molt més freqüent en la raça blanca que en l’asiàtica. Al món occidental, oscil·la entre el 3% i el 6% de la població segons el país. Només als Estats Units hi ha 30 milions de persones que la pateixen. El cost sanitari associat és immens: es duen a terme 557.000 intervencions quirúrgiques anuals per aquesta causa. A Espanya, uns dos milions de persones patiran problemes relacionats amb el maluc al llarg de la seva vida. Segons dades oficials, el nombre d’intervencions de pròtesis de maluc, ja sigui parcial, total o de revisió, varia entre els 60 i els 200 per cada 100.000 habitants a l’any als països de l’OCDE. Això evidencia la importància i dimensió d’aquesta malaltia.
Com altres articulacions que suporten pes, el maluc està exposat a l’artrosi, un desgast de la part encarregada de permetre un correcte lliscament i amortiment entre el cap del fèmur i l’acetàbul del coxal, coneguda com a «cartílag articular».
Aquest cartílag cobreix el cap femoral i l’acetàbul, facilitant el moviment de l’articulació. Quan es desgasta, apareixen diversos símptomes. Els primers poden ser molèsties i rigidesa a l’engonal en llevar-se, aixecar-se d’una cadira després d’una estona assegut, sortir d’un cotxe o estar assegut durant un temps prolongat. El dolor augmenta amb el moviment i millora amb el repòs. És típic, per exemple, sentir dolor i dificultat per posar-se les sabates.
Si aquesta afecció no es tracta a temps, pot empitjorar fins al punt que ni tan sols el repòs alleuja el dolor. La mobilitat del maluc disminueix progressivament, i pot aparèixer dolor a la columna lumbar a causa d’un intent inconscient de compensar la limitació de moviment del maluc amb més moviment a la columna. En les fases avançades del desgast, els ossos arriben a fregar entre si, causant un dolor sever amb qualsevol moviment. També apareix una coixesa cada vegada més pronunciada, i els músculs es debiliten.
Els riscos de patir artrosi de maluc augmenten si hi ha antecedents familiars o certes deformitats congènites, com les displàsies. Altres malalties de la infància o l’edat adulta que afecten la qualitat o la forma de l’articulació també poden causar artrosi amb el temps. L’obesitat, accidents previs i l’envelliment (amb una regla fàcil de recordar: als 80 anys, el 80% de les persones presenten signes d’artrosi de maluc) són factors importants. Tanmateix, no cal tenir cap d’aquestes condicions per patir aquesta patologia, coneguda com a artrosi idiopàtica.
Tractament de l’artrosi de maluc en l’adult jove
Quan l’artrosi de maluc està plenament establerta en un adult jove, no ha de ser una condemna a renunciar a una vida plena ni a la pràctica d’activitats físiques o esportives. Els avenços dels anys noranta en implants protèsics que només cobreixen les superfícies articulars han permès assolir un èxit sense precedents en la cirurgia de l’artrosi en aquesta població. A Espanya, l’IUD ha estat un centre pioner en aquest tractament, conegut com a «pròtesi de superfície» (en anglès, hip resurfacing).
Aquest tipus de pròtesi evita tallar el coll femoral i es limita a adaptar el cap femoral revestint-lo amb una cobertura metàl·lica que, alhora, s’articula amb una cúpula metàl·lica a l’acetàbul. La seva durabilitat és molt elevada, amb una supervivència superior al 95% als 10 anys. El nostre servei és el centre hospitalari universitari amb més experiència a Espanya en la implantació de pròtesis de superfície, amb gairebé 1.000 pròtesis implantades. Som, a més, el tercer centre d’Europa pel nombre d’aquest tipus de pròtesis implantades.
Cal destacar que, en la vida de l’adult jove, aquesta pròtesi no tanca la porta a la implantació d’una pròtesi total de maluc en el futur si fos necessari.
