Unitat de Peu y Turmell
Especialistes en l’estudi, el diagnòstic i l’aplicació de tècniques quirúrgiques per a la cirurgia del peu.
ESGUINÇ DE PEU I TURMELL
Els esquinços de turmell suposen aproximadament un 60% de les lesions que arriben als nostres serveis d’urgències i consultes externes, produint-se més de la meitat durant la pràctica esportiva.
L’esquinç és una lesió d’un o diversos lligaments causada per un moviment forçat del turmell (inversió o eversió) que supera la resistència mecànica d’aquests lligaments.
És molt important realitzar una correcta valoració i un posterior tractament per evitar futures complicacions.
Tipus d’esquinços del peu i turmell
L’esquinç pot afectar el:
Complex ligamentós lateral extern
És l’esquinç més freqüent i involucra els lligaments de la part externa del turmell (fascicle peroneoastragalí anterior o talofibular anterior, fascicle peroneocalcani o calcaneofibular, i peroneoastragalí posterior o talofibular posterior). Es produeix per un mecanisme d’inversió forçada, lesionant habitualment el fascicle del lligament peroneoastragalí anterior i, en ocasions, el peroneocalcani.Complex ligamentós lateral intern
És un esquinç menys freqüent. En aquest cas, es produeix un mecanisme d’eversió forçada que lesiona el lligament lateral intern o lligament deltoide.
Depenent de la gravetat de la lesió, podem classificar els esquinços en tres graus:
Grau I (lleu): es produeix una distensió del lligament amb ruptura d’algunes de les seves fibres. En l’exploració clínica hi ha un dolor lleu, amb escàs o nul hematoma i sense inestabilitat.
Grau II (moderat) o ruptura parcial: es pot apreciar un vessament, hematoma o equimosi al marge extern del turmell o del peu. A més, el pacient presenta dolor i pot mostrar inestabilitat.
Grau III (greu) o ruptura total del lligament: en l’exploració física s’objectiva un dolor important, hematoma, tumefacció i impossibilitat per a la marxa.
Quins factors poden portar un pacient a patir un esquinç del peu i turmell?
Existen una serie de factores que pueden llevar a una persona a sufrir un esguince de tobillo:
Quin tractament es recomana?
El tractament en la fase aguda de l’esquinç ha canviat en els darrers anys, prioritzant cada cop més la càrrega precoç i la mobilització controlada del turmell. En aquest sentit, durant la fase aguda es recomana aplicar el protocol POLICE (protection, optimal load, ice, compression, elevation):
- Protecció: consisteix a realitzar embenats funcionals o fins i tot ortesis de turmell que limitin el moviment durant la fase aguda.
- Càrrega òptima: cada cop som menys partidaris del repòs absolut, que ha demostrat no ser beneficiós en el tractament d’aquest tipus de lesions. El que recomanem és realitzar una càrrega òptima, que variarà segons cada pacient, i un repòs relatiu en lloc de repòs absolut.
- Gel: l’aplicació de gel local o crioteràpia ajuda a reduir el dolor i la tumefacció, sobretot durant les primeres 72 hores. Recomanem l’aplicació de gel local 3-4 vegades al dia durant uns 15-20 minuts.
- Compressió i elevació: la compressió amb l’embenat funcional, així com mantenir l’extremitat elevada quan estiguem en repòs, afavoreix la disminució de la inflamació i, per tant, millora la simptomatologia i la recuperació.
El tractament quirúrgic d’aquestes lesions es reserva per a casos d’inestabilitat del turmell o dolor persistent secundari. No obstant això, aquest tractament no sol realitzar-se en el moment agut, excepte en lesions molt complexes o en aquelles en què el tractament conservador hagi fracassat.
Com podem prevenir un esquinç del peu i turmell?
- És important realitzar un escalfament adequat abans de tota pràctica esportiva i fer estiraments al finalitzar.
- Utilitzar calçat adequat.
- Després d’una lesió, és fonamental consultar amb un especialista en peu i turmell i dur a terme una correcta recuperació funcional per evitar complicacions.
