Unitat de Peu y Turmell
Especialistes en l’estudi, el diagnòstic i l’aplicació de tècniques quirúrgiques per a la cirurgia del peu.
Inicio › Unidades médicas › Unidad de pie y tobillo › Cirurgia Artroscòpica-2 › Lesions del tendó d’Aquil·les
Lesions del tendó d'Aquil·les (tendinopaties i ruptures)
El tendó d’Aquil·les és el responsable de transmetre la força de contracció dels músculs del gémino intern, extern i soleo.
Permet realitzar el moviment de flexió plantar (posar-nos de puntetes). En ocasions, es produeix una inflamació o fins i tot una ruptura d’aquest tendó, amb les conseqüències que això comporta.
Podem diferenciar dos grans grups de patologies que afecten el tendó d’Aquil·les:
- Tendinopaties
- Ruptures
La tendinopatia es defineix com una alteració estructural del tendó d’Aquil·les caracteritzada per una inflamació d’aquest tendó, associada en algunes ocasions a petites ruptures o desgarraments a les fibres que formen el tendó.
És una patologia freqüent en esportistes, sent més recurrent entre els corredors, ballarins o jugadors de bàsquet.
Altres causes habituals són:
- Sobrepès.
- Alteracions en l’alineació del peu.
- Sobreesforç físic.
- Traumatisme.
- Pràctica esportiva ocasional en persones poc entrenades.
- Malalties reumatològiques.
Es caracteritza per l’aparició de dolor a nivell del tendó d’Aquil·les, d’aparició progressiva i gradual, fins a fer-se constant. Pot ocasionar dificultat per pujar escales, posar-se de puntetes o córrer per pujades o pendents. En fases evolucioandes, es pot apreciar un engrosament del tendó.
A ICATPIE donem molta importància al diagnòstic per identificar com s’ha produït, quin tipus de tendinopatia presenta el pacient i l’estadi en què es troba. Efectivament, és molt important saber com s’ha produït la tendinopatia per localitzar els possibles factors de risc i prevenir que ocurri en el futur. Per això, el nostre primer pas és conèixer l’historial clínic i realitzar un examen físic complet.
Durant l’examen físic, és freqüent que el pacient mostri una hipersensibilitat i dolor quan palpem la zona del tendó afectat. Sol apreciar-se un engrosament del tendó amb inflamació o tumefacció del mateix.
Per confirmar el diagnòstic i així poder dur a terme el millor tractament possible per al pacient, habitualment realitzarem unes radiografies en bipedestació, una ecografia del tendó i, si fos necessari per a un millor diagnòstic, podríem recórrer a realitzar una ressonància magnètica.
Fotografies d’una tendinopatia d’Aquil·les.
A la fotografia de la dreta veiem la ressonància magnètica del mateix pacient. S’observen signes inflamatoris (zones blanquinoses) associades a irregularitats del tendó (s’entrellacen zones més fosques (tendó sa) amb zones més clares (tendó danyat)).
El tractament dependrà del grau i del temps d’evolució en què es presenti la lesió. En molts casos, l’analgèsia, el repòs i la posterior rehabilitació funcional poden ser suficients. En els casos greus o aquells que no responguin al tractament conservador, es pot optar per cirurgia, ja sigui mitjançant cirurgia oberta o cirurgia artroscòpica, segons cada cas.
Ruptures del tendó d’Aquil·les
La ruptura del tendó d’Aquil·les és la ruptura tendinosa més freqüent; suposa el 20% de totes les ruptures tendinoses. La seva incidència està augmentant degut sobretot a l’augment de la pràctica esportiva en persones de més edat.
Habitualment es produeix en esportistes joves quan augmenten la intensitat o la durada dels seus entrenaments o bé en pacients que només practiquen esport de forma ocasional. Quan es produeix una ruptura de les fibres del tendó, aquesta podrà ser parcial o completa.
Habitualment es produeix en esportistes joves quan augmenten la intensitat o la durada dels seus entrenaments o bé en pacients que només practiquen esport de forma ocasional. Quan es produeix una ruptura de les fibres del tendó, aquesta podrà ser parcial o completa.
Fotografies de ressonància magnètica d’un pacient que ha patit una ruptura completa del tendó d’Aquil·les.
A la zona senyalitzada amb la fletxa es pot veure la pèrdua de continuïtat del tendó.
Un cop estudiades les proves i realitzat el diagnòstic adequat, podem optar per un tractament conservador o bé quirúrgic, decisió que es prendrà en funció del tipus de lesió, de la gravetat de la mateixa, així com de l’edat i l’activitat física de cada pacient.
El tractament conservador consisteix en la immobilització amb una bota ortopèdica i la realització de fisioteràpia progressiva.
El tractament quirúrgic consisteix en la sutura del tendó, apropant els cabos d’aquest tendó.
A ICATPIE, els pacients susceptibles de tractament quirúrgic són operats mitjançant tècnica percutània (a través de petites incisions), la qual cosa millora la recuperació i el dolor postoperatori en comparació amb la cirurgia oberta.
Com a tractament afegit tant en les tendinopaties com en la ruptura del tendó d’Aquil·les, a ICATPIE utilitzem la teràpia biològica de plasma ric en plaquetes (PRP).
Aquesta teràpia es pot utilitzar tant en pacients tractats de manera conservadora com aquells sotmesos a cirurgia. La utilitat de la teràpia de plasma ric en plaquetes (PRP) és millorar la inflamació, el dolor i accelerar la recuperació de la lesió tendinosa.